Diners des de casa!!!

diumenge, 2 de desembre del 2012

Publicació al DOReus

Des del novembre faig una col·laboració al quinzenal gratuït DOReus, ocupant un espai d'una columna on relato aspectes curiosos i poc coneguts de la ciutat de Reus.
Un cop hagi passat cada quinzena, penjaré el relat al bloc.
De vegades el text que llegiu aquí serà lleugerament diferent al publicat a causa de les "retallades", en aquest cas literàries, per ajustament d'espai.
Bé, espero que us agradi.
Aquí va el primer:


2a quinzena novembre 2012
El Grup Modernista de Reus i la festa druídica. Veritat o mite?
Quina relació guardava  l’il·lustre escriptori pintor reusenc Hortensi Güell amb les celebracions celtes i amb el fil conductor del Modernisme? Sembla com si volguéssim barrejar naps amb cols, però certament n’hi va existir una.
Cal remuntar-nos a finals del segle XIX, quan l’efímer Grup Modernista de Reus, o altrament anomenat colla de ca l’Aladern (nom amb el que es coneixia en Cosme Vidal, propietari de la llibreria “La Regional”, al número 33 del carrer Jesús), compost per deu membres, es trobaven assíduament per fer-la petar al local.

El caràcter idealista, exploratori i “retro” d’aquells modernistes reusencs els conduïa a mirar de retrobar els seus orígens en la Natura i, en això, la notable contribució de l’Hortensi Güell i del mateix Cosme Vidal els va dur a preparar una “festa druídica” en honor a aquells antics sacerdots celtes. El lloc: un suposat dolmen prehistòric dedicat als sacrificis i situat a Alcover, al Mas de l’Olm (o de l’Holm).

La veritat és que el programa era complex i agosarat: un dia sencer en aquella pedra, saludant l’albada amb cants, seguit d’odes, balls i oracions a la Mare Natura, encesa de foguera, un sacrifici druídic al migdia, beuratges, més cants i danses, i d’altres accions similars. Fins i tot, prèviament, s’hi havia anat a temptejar el terreny: fotografies, escrits i dibuixos (del mateix Güell) ho confirmen.
La festa en honor als druides, però, no es va arribar a celebrar mai. La marxa d’en Cosme Vidal a Barcelona va dispersar el grup i, conseqüentment, la possibilitat d’aquell acte.
Quedarà, doncs, per a la memòria popular, un intent entre curiós i extravagant, típic d’aquells personatges reusencs de la colla de ca l’Aladern, en el que, per cert, el “sacrifici druídic” esmentat era, talment, un bon arròs campestre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada