La ubicació dels diferents cementiris que ha tingut la ciutat ha estat variada. Des d’un primer que acompanyava l’església arcaica, a la zona on es va bastir la Prioral de Sant Pere, fins a l’actual de la carretera de Montblanc, existint entremig d’altres localitzacions. El penúltim cementiri es va establir al costat del Santuari del Roser, antiga edificació on avui s'erigeix la biblioteca de l'IES Gabriel Ferrater. Amb motiu de la manca de salubritat de l'indret, es va fer necessari desplaçar el sacrosant fins on és ara.
Durant el procés d'exhumació de les tombes dut a terme l’any 1918 es van localitzar uns 2000 cossos, dels quals unes dotzenes s’havien conservat en un estat excepcional, segons relata en Salvador Vilaseca i ho confirma diferent material gràfic. Es tractava talment de mòmies d'homes, dones i criatures, apergaminades i amb un pes nimi que “amb una sola mà, i sense cap esforç, se les podia moure”. Certes condicions del subsòl de la zona on havien estat enterrades ho havien permès. La resta, la majoria dels difunts, mostraven l’estat habitual d’aquests casos.
Totes les tombes es van traslladar al nou cementiri, l’actual. Bé totes no. La fossa comuna s’hi va deixar i, malgrat les posteriors obres que s’hi ha anat fent en aquell indret al llarg del segle XX, potser encara hi resten.
