Diners des de casa!!!

divendres, 21 de desembre del 2012

Publicació al DOReus

1a quinzena de desembre
Mòmies a Reus
Pot semblar estrany, o si més no sorprenent, però certament es van localitzar mòmies al terme municipal de la nostra ciutat. D’entrada, tot i restar exotisme a la qüestió, val a dir que no es tracta de mòmies de milers d'anys d'antiguitat ni de caràcter enigmàtic.

La ubicació dels diferents cementiris que ha tingut la ciutat ha estat variada. Des d’un primer que acompanyava l’església arcaica, a la zona on es va bastir la Prioral de Sant Pere, fins a l’actual de la carretera de Montblanc, existint entremig d’altres localitzacions. El penúltim cementiri es va establir al costat del Santuari del Roser, antiga edificació on avui s'erigeix la biblioteca de l'IES Gabriel Ferrater. Amb motiu de la manca de salubritat de l'indret, es va fer necessari desplaçar el sacrosant fins on és ara.

Durant el procés d'exhumació de les tombes dut a terme l’any 1918 es van localitzar uns 2000 cossos, dels quals unes dotzenes s’havien conservat en un estat excepcional, segons relata en Salvador Vilaseca i ho confirma diferent material gràfic. Es tractava talment de mòmies d'homes, dones i criatures, apergaminades i amb un pes nimi que “amb una sola mà, i sense cap esforç, se les podia moure”. Certes condicions del subsòl de la zona on havien estat enterrades ho havien permès. La resta, la majoria dels difunts, mostraven l’estat habitual d’aquests casos.

Totes les tombes es van traslladar al nou cementiri, l’actual. Bé totes no. La fossa comuna s’hi va deixar i, malgrat les posteriors obres que s’hi ha anat fent en aquell indret al llarg del segle XX, potser encara hi resten.

diumenge, 2 de desembre del 2012

Publicació al DOReus

Des del novembre faig una col·laboració al quinzenal gratuït DOReus, ocupant un espai d'una columna on relato aspectes curiosos i poc coneguts de la ciutat de Reus.
Un cop hagi passat cada quinzena, penjaré el relat al bloc.
De vegades el text que llegiu aquí serà lleugerament diferent al publicat a causa de les "retallades", en aquest cas literàries, per ajustament d'espai.
Bé, espero que us agradi.
Aquí va el primer:


2a quinzena novembre 2012
El Grup Modernista de Reus i la festa druídica. Veritat o mite?
Quina relació guardava  l’il·lustre escriptori pintor reusenc Hortensi Güell amb les celebracions celtes i amb el fil conductor del Modernisme? Sembla com si volguéssim barrejar naps amb cols, però certament n’hi va existir una.
Cal remuntar-nos a finals del segle XIX, quan l’efímer Grup Modernista de Reus, o altrament anomenat colla de ca l’Aladern (nom amb el que es coneixia en Cosme Vidal, propietari de la llibreria “La Regional”, al número 33 del carrer Jesús), compost per deu membres, es trobaven assíduament per fer-la petar al local.

El caràcter idealista, exploratori i “retro” d’aquells modernistes reusencs els conduïa a mirar de retrobar els seus orígens en la Natura i, en això, la notable contribució de l’Hortensi Güell i del mateix Cosme Vidal els va dur a preparar una “festa druídica” en honor a aquells antics sacerdots celtes. El lloc: un suposat dolmen prehistòric dedicat als sacrificis i situat a Alcover, al Mas de l’Olm (o de l’Holm).

La veritat és que el programa era complex i agosarat: un dia sencer en aquella pedra, saludant l’albada amb cants, seguit d’odes, balls i oracions a la Mare Natura, encesa de foguera, un sacrifici druídic al migdia, beuratges, més cants i danses, i d’altres accions similars. Fins i tot, prèviament, s’hi havia anat a temptejar el terreny: fotografies, escrits i dibuixos (del mateix Güell) ho confirmen.
La festa en honor als druides, però, no es va arribar a celebrar mai. La marxa d’en Cosme Vidal a Barcelona va dispersar el grup i, conseqüentment, la possibilitat d’aquell acte.
Quedarà, doncs, per a la memòria popular, un intent entre curiós i extravagant, típic d’aquells personatges reusencs de la colla de ca l’Aladern, en el que, per cert, el “sacrifici druídic” esmentat era, talment, un bon arròs campestre.