Publicació a DOReus

Façanes modernistes
Febrer 2013, DOReus

Reus mostra en els seu carrers del casc urbà una rica oferta de façanes d’edificis modernistes aixecades entre 1890 i el primer quart del segle XX. N’hi ha vora 70, de més emblemàtiques i de més discretes, que en bona part han estat restaurades en els darrers anys. Les façanes representen la bonança econòmica que gaudia la petita burgesia reusenca d’aquella època.

Els plànols de més de 50 façanes van ser signats per l’arquitecte tarragoní Pau Monguió, en els anys que l’arquitecte municipal de la ciutat era el reusenc Pere Caselles qui, per incompatibilitat administrativa, no podia elaborar els projectes.

Tot apunta, però, que la majoria d’aquests plànols els havia dissenyat i dibuixat el mateix Pere Caselles, però que havia arribat a un acord amb en Pau Monguió perquè fos ell qui hi estampés la rúbrica.

De fet, quan en Pau Monguió havia estat l’arquitecte Municipal de Tortosa, s’havia donat la circumstància inversa i en Caselles era qui signava els plànols de Monguió.

En Pere Caselles és, doncs, i si no ho era prou, encara més present als nostres carrers.

Publicació al DOReus

1a quinzena de desembre
Mòmies a Reus
Pot semblar estrany, o si més no sorprenent, però certament es van localitzar mòmies al terme municipal de la nostra ciutat. D’entrada, tot i restar exotisme a la qüestió, val a dir que no es tracta de mòmies de milers d'anys d'antiguitat ni de caràcter enigmàtic.

La ubicació dels diferents cementiris que ha tingut la ciutat ha estat variada. Des d’un primer que acompanyava l’església arcaica, a la zona on es va bastir la Prioral de Sant Pere, fins a l’actual de la carretera de Montblanc, existint entremig d’altres localitzacions. El penúltim cementiri es va establir al costat del Santuari del Roser, antiga edificació on avui s'erigeix la biblioteca de l'IES Gabriel Ferrater. Amb motiu de la manca de salubritat de l'indret, es va fer necessari desplaçar el sacrosant fins on és ara.

Durant el procés d'exhumació de les tombes dut a terme l’any 1918 es van localitzar uns 2000 cossos, dels quals unes dotzenes s’havien conservat en un estat excepcional, segons relata en Salvador Vilaseca i ho confirma diferent material gràfic. Es tractava talment de mòmies d'homes, dones i criatures, apergaminades i amb un pes nimi que “amb una sola mà, i sense cap esforç, se les podia moure”. Certes condicions del subsòl de la zona on havien estat enterrades ho havien permès. La resta, la majoria dels difunts, mostraven l’estat habitual d’aquests casos.

Totes les tombes es van traslladar al nou cementiri, l’actual. Bé totes no. La fossa comuna s’hi va deixar i, malgrat les posteriors obres que s’hi ha anat fent en aquell indret al llarg del segle XX, potser encara hi resten.

Publicació al DOReus

Des del novembre faig una col·laboració al quinzenal gratuït DOReus, ocupant un espai d'una columna on relato aspectes curiosos i poc coneguts de la ciutat de Reus.
Un cop hagi passat cada quinzena, penjaré el relat al bloc.
De vegades el text que llegiu aquí serà lleugerament diferent al publicat a causa de les "retallades", en aquest cas literàries, per ajustament d'espai.
Bé, espero que us agradi.
Aquí va el primer:

2a quinzena novembre 2012

El Grup Modernista de Reus i la festa druídica. Veritat o mite?

Quina relació guardava  l’il·lustre escriptori pintor reusenc Hortensi Güell amb les celebracions celtes i amb el fil conductor del Modernisme? Sembla com si volguéssim barrejar naps amb cols, però certament n’hi va existir una.

Cal remuntar-nos a finals del segle XIX, quan l’efímer Grup Modernista de Reus, o altrament anomenat colla de ca l’Aladern (nom amb el que es coneixia en Cosme Vidal, propietari de la llibreria “La Regional”, al número 33 del carrer Jesús), compost per deu membres, es trobaven assíduament per fer-la petar al local.

El caràcter idealista, exploratori i “retro” d’aquells modernistes reusencs els conduïa a mirar de retrobar els seus orígens en la Natura i, en això, la notable contribució de l’Hortensi Güell i del mateix Cosme Vidal els va dur a preparar una “festa druídica” en honor a aquells antics sacerdots celtes. El lloc: un suposat dolmen prehistòric dedicat als sacrificis i situat a Alcover, al Mas de l’Olm (o de l’Holm).

La veritat és que el programa era complex i agosarat: un dia sencer en aquella pedra, saludant l’albada amb cants, seguit d’odes, balls i oracions a la Mare Natura, encesa de foguera, un sacrifici druídic al migdia, beuratges, més cants i danses, i d’altres accions similars. Fins i tot, prèviament, s’hi havia anat a temptejar el terreny: fotografies, escrits i dibuixos (del mateix Güell) ho confirmen.

La festa en honor als druides, però, no es va arribar a celebrar mai. La marxa d’en Cosme Vidal a Barcelona va dispersar el grup i, conseqüentment, la possibilitat d’aquell acte.

Quedarà, doncs, per a la memòria popular, un intent entre curiós i extravagant, típic d’aquells personatges reusencs de la colla de ca l’Aladern, en el que, per cert, el “sacrifici druídic” esmentat era, talment, un bon arròs campestre.

Números immensos

Arran dels comentaris escoltats en un programa de ràdio en què parlaven sobre la fortuna dels reis d'Espanya i es feia esment a la quantitat d'euros en què estava valorada, he decidit escriure aquest post que ja em voltava pel cap des de feia molt de temps.

Segons recordo, es deia que eren uns mil set-cents vint-i-tres milions d'euros (1.723.000.000 €). Amb independència dels comentaris que això susciti, aquest text va encaminat a aclarir un tema que és recurrent en els mitjans de comunicació: la traducció del grans números quan apareixen en diferents idiomes.

El convidat que explicava al notícia deia que aquests 1723 milions d'euros, amb una conversió d'1.33 $ per € (sobre això, res a dir), eren 2.3 bilions de dòlars, segons una revista o rotatiu anglosaxó (no recordo si era el Financial Times o un altre).

Error!

El comunicador havia cregut a dreta llei que els dos valors eren equivalents ja que havia traduït literalment billion (en anglès) a bilió (en català) sense saber (podia no saber-ho, però es tractava d'un reputat escriptor i periodista) que one billion no és el mateix que un bilió; ni de bon tros!

En català, un bilió és 1.000.000.000.000, és a dir, un milió de milions o un 1 seguit de 12 zeros. En canvi, en anglès one billion és 1.000.000.000, és a dir, mil milions en català, o un 1 seguit de 9 zeros. Per tant hi ha una diferència d'un factor de 1000, gens menyspreable.

En conseqüència, el que deia la premsa en anglès amb 2.3 billions és que la valoració de la fortuna reial és d'uns 2300 milions de dòlars (1.33 x 1723 milions d'euros), no 2.3 bilions de dòlars.

A banda, i tal com el conductor del programa insistia de manera reiterativa en què no podien ser 2.3 bilions de dòlars, només cal tenir al cap una mica la magnitud dels números que es diuen i aplicar el sentit comú, amb criteri. Com a exemple, el PIB de l'Estat Espanyol és d'un bilió d'euros (1.000.000.000.000) aproximadament; per tant, que la fortuna reial sigui el doble del PIB espanyol, potser és passar-se dos pobles (tot i que 1723 milions no és una fotesa).

Altres exemples d'aquest estil són els documentals televisius, la major part dels quals són traduïts de l'anglès i on no es pren massa cura davant dels grans números.

No fa massa vaig sentir en un d'ells, en castellà (el que s'aplica al català és perfectament exportable al castellà), que la població mundial era de 7 billones de persones (!!!). Al que realment es referien era a 7000 milions (7 seguit de 9 zeros), però, és clar, s'havia traduït literalment de l'anglès seven billion (7 seguit de 9 zeros), tot fent l'error billion = billón (!). Si fossin certs els 7 bilions d'habitants, a cadascú ens correspondria només 20 m² de superfície -ens ofegaríem entre nosaltres- (en realitat són 21.000 m² per habitant, és a dir, gairebé dos camps de futbol).

Un altre cas és l'edat de l'univers, estimada en 13700 milions d'anys, que s'ha "traduït" per 13.7 bilions d'anys (de 13.7 billion). Nou error.

I així, uns quants...

La següent taula recull aquests nombres en sis idiomes del nostre voltant. S'observa com el català, el castellà, l'italià i el francès segueixen un mateix patró, tot diferint de l'anglès i el portuguès brasiler, que en segueixen un altre.

  

	Català	Castellano	Français	Italiano	Português do Brasil	English
106*	milió	millón	million	milione	milhão	million
109	mil milions o miliard	mil millones o millardo	milliard	miliardo	bilhão	billion
1012	bilió	billón	billion	bilione	trilhão	trillion
1015	mil bilions o biliard	mil billones o billardo	billiard	biliardo	quatrilhão	quatrillion

*10⁶ = 1 seguit de 6 zeros = 1.000.000

A veure si tot plegat ajuda a aportar una mica de llum al respecte!

Prova un negoci online!

L’Observatori d’Infraroig Spitzer de la NASA mesura l’expansió de l’Univers

Els astrònoms que utilitzen el Telescopi Espacial Spitzer de la NASA han anunciat el mesurament més precís fins a la data de la constant de Hubble, H₀, o la velocitat a la que el nostre univers s'està expandint.

La constant de Hubble porta el nom de l'astrònom Edwin P. Hubble, que va sorprendre el món en la dècada de 1920, confirmant que el nostre univers s'ha estat expandint des del Big Bang: fa 13700 milions d'anys. A finals de 1990, els astrònoms van descobrir que l'expansió s'està accelerant. La determinació de la velocitat d'expansió és crítica per a la comprensió de l'edat i mida de l'univers.

A diferència del Telescopi Espacial del Hubble, que veu el cosmos en llum visible, l’Spitzer utilitza l’infraroig llunyà (longitud d'ona llarga ) per fer les mesures, millorant en un factor de 3 respecte a estudis similars del telescopi Hubble i amb una incertesa de només un 3 per cent, un salt gegant en l'exactitud dels mesuraments cosmològics. El nou valor definit per la constant de Hubble és 74,3 ± 2,1 quilòmetres per segon per megaparsec. Un megaparsec és una distància d’aproximadament 3 milions d'anys llum.

Tal i com es creu, l’expansió és produïda per l’energia fosca, com a força contrària a la gravetat que no és capaç de contrarestar l’expansió produïda per la primera. L’energia fosca conforma el 73% de l‘energia de l’univers (recordeu que a nivell cosmològic s’entén que massa i energia són equivalents, d'acord amb l’equació d’Einstein E = m·c^2, on c és la constant velocitat de la llum).

Glenn Wahlgren, científic del programa Spitzer de la NASA a Washington, va dir que la visió infraroja, que veu a través de la pols per proporcionar millors vistes d'estrelles variables anomenades Cefeides, va permetre l’Spitzer millorar els mesuraments anteriors de la constant de Hubble. "Aquestes estrelles polsants són esglaons vitals en el que els astrònoms anomenen l'escala còsmica de distàncies: un conjunt d'objectes amb distàncies conegudes que, quan es combina amb la velocitat a la qual els objectes s'allunyen de nosaltres, revelen la velocitat d'expansió de l'univers", va dir Wahlgren. Les Cefeides són crucials per als càlculs perquè les seves distàncies de la Terra es poden mesurar fàcilment.

La versió completa d’aquest article, amb imatges, és a:

http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-309&cid=release_2012-309

 Nota: El text és un extracte d’un resum fet pel Media Relations Office of Jet Propulsion Laboratory, California Institute Of Technology, NASA, Pasadena, California, USA.

Les meves apreciacions són en cursiva.

 

Nou relat

El digital català de cultura Núvol, en el marc d'un premi de relat curt, m'ha publicat el conte amb el que hi participo.
Cliqueu aquí si el voleu llegir (és molt curtet).
Desitjo que us agradi.

Procés de confirmació de la detecció del bosó de Higgs

ESP >>

Augmenta la intel·ligència del teu fill.

Dóna-li una gran oportunitat de futur! Fes click aquí.

Segons diferents especialistes, sembla que en el millor dels casos la confirmació que la partícula detectada al LHC no arribarà fins a finals d'any o fins l'estiu que ve, quan les dades obtingudes hagin estat processades i estudiades.

Tot i això, altres experts son menys optimistes i no confien que la troballa sigui realment aquest bosó, ja que consideren que tan sols és quelcom compatible i que caldran molts anys encara per confirmar-ho.

Aquesta web, malgrat que molt tècnica, recull moltes d'aquestes opinions. Es pot donar un cop d'ull a alguns dels comentaris.